Avui, 100 anys després del començament de la matança, Turquia segueix negant el genocidi i els familiars de les víctimes pateixen un dol incomplet. I el que és més greu, no es tracta només d’una postura oficial estatal, sinó que està recolzada per l’extraordinària convicció de quasi la totalitat de la ciutadania que afirma que el que la resta del món crida “genocidi” no va ser més que una “catàstrofe” o un “desastre”, conceptes que intenten eludir la responsabilitat que l’Estat turc —com a hereu de l’Imperi Otomà— va tenir com *perpetrador, instigador i autor dels crims i violacions que es van cometre contra més d’un milió de persones amb la fi última de dur a terme una neteja ètnica que acabara amb les reivindicacions nacionalistes d’aquesta minoria.
Sobre aquest tema ens parla hui Juli en el programa «Odies»