INFORMATIU – 11 maig 2015

INFORMATIU – 11 maig 2015

Informatiu del dilluns 11 de maig de 2015

L’Ajuntament de Cocentaina formarà part del programa SIJ+ Garantia Juvenil.

L’alcaldable Popular de Cocentaina, Rafa Montava, suprimirà l’impost municipal de circulació a tots els vehicles antics.

Avui, donació de sang a Cocentaina.

Muro es va convertir aquest cap de setmana en el centre de les Festes de Moros i Cristians.

L’Ajuntament de Muro s’adherirà al conveni sobre Violència de Gènere.

AITEX desenvolupa un coixí que redueix l’apnea i els roncs.
GARANTIA JUVENIL

L’Institut Nacional de la Joventut (INJUVE) ha comunicat a l’Ajuntament de Cocentaina que la Casa de la Joventut d’aquesta localitat serà un dels centres d’informació juvenil seleccionats a Espanya per a formar part d’una primera fase del projecte “SIJ+Garantia Juvenil”

La Garantia Juvenil és una iniciativa europea que pretén facilitar l’accés dels joves menors de 25 anys al mercat de treball. A Espanya, s’emmarca dintre de l’Estratègia d’Emprenedoria Jove del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Per a facilitar l’accés dels joves a aquest programa, el Ministeri i l’INJUVE han signat un conveni de col·laboració perquè els Centres d’Informació Juvenil puguen fer les tasques d’inscripció i d’assessorament als joves que estiguen interessats en aquest programa.

L’objectiu de la Garantia Juvenil és que s’oferisca als joves menors de 25 anys, que no estiguen cursant estudis o no tinguen ocupació, una oferta de treball, formació i períodes de pràctiques o aprenentatge. Es pretén que tinguen l’oportunitat de donar-los una ocupació d’acord amb les seues competències, formació i experiència o bé que puguen adquirir la formació que augmente les seues possibilitats laborals en un futur.

Per a Saül Botella “és un important pas a l’estratègia d’aquest ajuntament de facilitar als joves les ferramentes necessàries per a la seua ocupació. Des d’aquesta Regidoria sempre hem tingut com a objectiu l’ocupació juvenil, i és per això que no hem deixat de banda la formació dels joves i les activitats d’orientació per a la recerca d’ocupació”.

Ben aviat, el personal de la Casa de la Joventut participarà en una jornada formativa per a oferir aquest servei als joves de Cocentaina i de la comarca.

IMPOST DE CIRCULACIÓ

L’alcaldable del PP a l’ajuntament de Cocentaina, Rafael Montava, denuncia que davant la falta de sensibilitat del govern bipartit PSOE / EU, actual i anteriors, amb el col·lectiu d’aficionats als vehicles antics i a la seua restauració, havent-se denegat, al seu dia, una petició al respecte presentada pel Club de Cotxes Antics de Cocentaina. Des del Partit Popular són conscients que aquest és un tema que transcendeix el que puga o no recaptar l’Ajuntament i que entra de ple en la defensa de la nostra cultura, història recent i patrimoni com a poble. És un exemple més de com han donat l’esquena als veïns de Cocentaina i, el que és més greu, de no saber gestionar cap projecte de futur amb què aprofitar sinergies i rellançar l’activitat econòmica.

A través d’aquesta mesura, Rafa Montava intenta atendre la demanda d’un col·lectiu que reivindicava l’eliminació d’aquest gravamen, especialment els propietaris i clubs amants de les motos i cotxes clàssics, que requereixen un manteniment especial i només circulen en comptats esdeveniments i exhibicions, portant el nom de Cocentaina allà a on van. No comprenem per això la intransigència de l’actual alcalde, Rafael Briet, quan es va pronunciar al respecte dient textualment que “això és un caprici i el que el tinga que el pague”.

Igualment, és incomprensible que a Cocentaina hi haja una de les millors col·leccions privades de motos d’Europa, composta per més de 250 motos fabricades entre 1922 i 1980, la qual és visitada constantment per nombrosos grups i col·lectius no sols de tot el territori nacional, sinó també per aficionats de l’estranger, que es desplacen fins aquí amb l’únic objectiu de veure les joies mecàniques exposades, i que, en canvi, el poble no la conega i la Corporació Municipal li done l’esquena. Pensem que s’hauria d’aprofitar i tractar d’establir una col·laboració amb el seu propietari perquè els visitants a aquesta exposició coneguessen a més els atractius turístics de Cocentaina, proposant diverses activitats conjuntes en aquest sentit, que generen noves oportunitats d’ocupació a tots els contestans.

DONACIÓ DE SANG

El Centre de Transfusions d’Alacant necessita amb caràcter d’urgència que la població acudisca a donar sang, ja que el banc de sang de la província està sota mínims, de fet a hores d’ara hi ha sang per a uns pocs dies, i com encara en l’actualitat no s’ha aconseguit desenvolupar substituts que permeten prescindir d’aquest teixit biològic que és la sang, per tant, s’ha de continuar amb el mètode de la donació. Cal dir que la donació de sang és un acte que permetrà millorar la qualitat de vida o fins i tot salvar la vida d’altres persones. En Ràdio Cocentaina parlàvem amb Inmaculada Ronda, del Centre de Transfusions d’Alacant, qui ens comentava que malauradament la nostra província està per davall de la mitjana a l’hora de fer donacions i de vegades s’ha de demanar sang d’altres llocs, i és que cada dia hi ha operacions als hospitals i diferents malalties que necessiten sang per a poder continuar el tractament.

Ens recordava que avui dilluns tenim l’oportunitat de ser solidaris, ja que hi ha donació de sang al Centre de Salut de Cocentaina, des de les 5 fins a les 8:30 h. Pel que hem comentat abans, la donació d’aquest dilluns és força important per a omplir els bancs de sang.

Inmaculada Ronda ens recorda que tots els grups són necessaris, però es fa una crida especial per als grups Zero Negatiu i Positiu i A Negatiu i Positiu, i més quan anem de cara a l’estiu i la gent es relaxa.

Donar sang no representa cap risc per al donant, que ha de reunir una sèrie de condicions, trobant-se en tot moment sota la supervisió mèdica qualificada i atès durant el procés per personal d’infermeria. Uns pocs minuts del teu temps poden representar anys de vida per a una altra persona.

Requisits per donar:

• Tenir entre 18 i 65 anys.

• Pesar com a mínim 50 kg.

• Gaudir de bon estat de salut.

SUCCESSOS

Quatre detinguts és el balanç d’una operació contra la venda al detall de drogues duta a terme per la Guàrdia Civil a Muro. Un d’ells ha estat imputat per delictes contra la salut pública, mentre els agents continuen amb la investigació.

Segons la informació facilitada, l’operació es va desenvolupar en la vesprada de dijous passat, en vigílies de les Festes de Moros i Cristians que celebra el municipi durant aquest cap de setmana.

Els agents van registrar una casa del centre del municipi i, a banda de practicar les detencions, van confiscar una quantitat de droga la naturalesa no ha transcendit, però que en qualsevol cas, i segons les fonts consultades, no seria d’un volum massa considerable.

D’acord amb la informació facilitada, a un dels detinguts se li han imputat delictes contra la salut pública. De qualsevol manera, les investigacions continuen el seu curs per determinar el grau d’implicació de tots en la venda de drogues, de manera que no es descarta que hi haja més imputats en els pròxims dies.

MURO

Les festes de moros i cristians de Muro van arrencar oficialment aquest divendres amb La Vespra. A les vuit de la tarda van sonar amb força les campanes del municipi i s’ha disparat una espectacular traca que ha anunciat l’inici de les celebracions en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

A continuació, a la Plaça Matzem, la Banda de Muro va interpretar l’himne de la localitat i ha iniciat la desfilada interpretant el pasdoble “La Penya el Frare” de Francisco Esteve Pastor. Li van seguir totes les filades mores i després les cristianes amb les seues respectives formacions musicals per recórrer els principals carrers del Centre Històric. A més els festers van aprofitar per formar les primeres esquadres i van rebre nombroses ovacions per part del públic.

El dia de la Vespra va culminar amb la popular Entradeta.

El dissabte fou una de les jornades més destacades de les seues festes de moros i cristians en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. L’activitat va començar amb la Diana que va donar inici des de la Plaça de l’Església després del rés de l’Àngelus i el volteig general de campanes. Les dotze filades van recórrer els principals carrers del municipi, acompanyades de les respectives bandes de música que van interpretar una acurada selecció de pasdobles. El matí va finalitzar amb la Missa de Clavariesses a l’ermita i una mascletada.

A les cinc en punt de la vesprada va arrencar l’entrada de moros, amb el sol i la calor com a protagonistes. Els encarregats d’obrir la desfilada van ser els Tariks, amb la capitania, que va començar a captivar el públic des del primer moment. Danses morunes, ballets exòtics, esquadres, estendards i jocs infantils van precedir al capità, Salvador Vicent, que va desfilar sobre una carrossa en la qual destacava la figura d’un enorme rinoceront. El capità va lluir un disseny elegant i senyorial en el qual predominava el color blanc, però també el vermell, el groc i el verd. Al costat d’ell van estar les favorites, amb una indumentària d’idèntiques característiques, i l’acompanyament musical el va posar la banda de Muro.

Després de la filà Tariks, van continuar les formacions Marroks, Realistes, Llana i Moros del Rif que van presentar les esquadres oficials i també altres especials amb originals dissenys.

El colofó a l’entrada mora el va posar la filà Verds amb el seu abanderat, Cristóbal Nadal, al capdavant. Banderes i estendards van precedir a diverses esquadres i al ballet infantil que va estar acompanyat per un poblat àrab els habitants repartien panses i mistela al públic. Un altre ballet va servir d’avantsala a l’abanderat que va lluir un vestit negre i blanc sobre una carrossa en la qual era visible una gran mitja lluna verda il·luminada.

Cal assenyalar que van presenciar l’entrada al costat de l’alcalde, Rafael Climent, i la Corporació Municipal, el Diputat Autonòmic del PP i alcalde de l’Orxa, Guillermo Moratal, com també els diputats provincials, Jaume Pascual i Javier Sendra; al seu torn primers edils de l’Alqueria d’Asnar i Planes. També va estar l’alcalde de Cocentaina, Rafael Briet, i l’alcaldable de Compromís Alcoi, David Abad. No van faltar a la tribuna d’autoritats dels candidats locals Jovita Cerdà, de Compromís, Àngel Mollà, del Partit Popular, Elisa Genís, del PSOE i Francesc Valls d’Esquerra Unida.

Després de l’entrada mora, va arribar un dels moments més esperats pels devots de la patrona de la Mare de Déu. Festers i veïns van acompanyar a la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant la processó de la «Baixà».

Les tropes cristianes ja estan a Muro després que ahir protagonitzaren una brillant entrada a la vila. Les guerreres esquadres van desfilar entre la multitud que els esperava als carrers d’aquesta localitat del Comtat; tot això en una posada en escena que va tenir aires del sud.

I és que la Filà Contrabandistes va encapçalar la comitiva i no hi van faltar referències a Andalusia en les indumentàries. Volants i barrets cordovesos van tenir el seu protagonisme en les esquadres que acompanyaven al protagonista al compàs del pasdoble i en el seguici també van tenir un paper rellevant diversos carruatges i una exhibició de doma, encara que van destacar els tres ballets que es van posar en escena i que feien referència al contraban. El públic va rebre amb calorosos aplaudiments els ballarins i actors que van representar als bandolers, les seues dones i soldats francesos mentre que en un altre també van observar una coreografia que les ballarines seguien al compàs de la música i el cant en directe.

L’arribada del capità també va estar envoltada de forts aplaudiments. Els espectadors acompanyaven així a José Bonet Soler, vestit amb tonalitats marrons, i a les dues favorites que van realitzar l‘entrada al municipi sobre un espectacular carruatge tirat per quatre cavalls negres.

L’esquadra oficial de la filada va posar el punt final a la capitania i va obrir el camí a la resta de formacions cristianes. Així, els van seguir els seus passos els festers de la filada Pirates, Mare de Déu, Templaris i Arquers. Els components de les seues esquadres, que van lluir vestits especials en els quals van destacar els metalls o la indumentària oficial de les formacions, van recórrer l’itinerari des del carrer la Bola fins a la plaça Matzem al ritme de les marxes cristianes interpretades per bandes del Comtat, la Vall d’Albaida i l’Alacantí.

El final de l’entrada va estar protagonitzat pels Maseros, la filà que exercia la Bandera. Uns estendards van marcar l’inici de l’entrada en la qual van mostrar un seguici molt vinculat amb aquesta formació. Així, el blat o uns gegants espantaocells recreaven la zona de camps i també es va representar l’elaboració de pa i dolços, tot això unit a diferents coreografies que van interpretar 4 ballets.

Aquest va ser el preàmbul a l’arribada de l’abanderada de la filada, Amparo Pérez Satorre, que va lluir un elegant vestit en blanc i vermell amb la característica manta dels Maseros.

Sis esquadres de maseros van marcar el bloc final de la presentació del bàndol de la creu davant els milers de veïns i visitants.

El desplegament dels cristians va arribar després que els festers homenatjaren la Mare de Déu dels Desemparats amb una ofrena floral i una solemne missa. A la nit, els murers van acompanyar la seva patrona en la processó general.

Les festes continuaran avui dilluns: els dos exèrcits lluitaran tot el dia per conquerir el municipi i tampoc no faltarà la humorística Ambaixada del Tonell. La jornada es tancarà amb la Retreta.

Les Festes continuaran el pròxim cap de setmana amb més desfilades i la «Pujà» de la Mare de Déu.

JUNTA DE SEGURETAT

Prop de 170 efectius vetllen per la seguretat en les Festes de Moros i Cristians de Muro que es celebren aquests dies. El subdelegat del Govern, Alberto Martínez, va presidir la setmana passada la Junta Local de Seguretat en la qual es va establir el dispositiu per les celebracions i també es va fer un balanç pel que fa a dades de delinqüència i controls durant l’últim any.

La sala de plens de l’Ajuntament de Muro va ser l’escenari de la Junta Local de Seguretat a la qual va assistir a més del subdelegat del Govern, l’alcalde de Muro, Rafael Climent; l’edil de Seguretat Ciutadana i Policia, Marina Cerdà, com també representants de la Policia Local, Guàrdia Civil, Policia Autonòmica i Protecció Civil. En la trobada es va establir el dispositiu per als Moros i Cristians que estarà format per 49 agents de la Policia Local, 48 voluntaris de Protecció Civil, 24 agents de la Guàrdia Civil, 24 efectius de boines verdes, quatre policies autonòmics més de components de Creu Roja.

Els agents de la Policia Local i Protecció Civil vetllen per la seguretat en el nucli urbà, com també en els actes, i sobretot, es reforçarà el servei a les nits mentre que la Guàrdia Civil i l’Autonòmica patrullaran per l’extraradi.

En el transcurs de la reunió també es va fer un balanç de les dades pel que fa a seguretat, infraccions penals i administratives registrades a Muro d’aquest any respecte a 2014. En dades, i d’acord amb la informació facilitada, els delictes, faltes i infraccions penals han baixat gairebé un 25% mentre que s’ha registrat una pujada del 5,5% pel que fa a infraccions administratives. Així mateix, la Policia Autonòmica va realitzar en 2014 un total de 44 controls en establiments (en la majoria sense aixecar acta) i 22 inspeccions en tallers mentre que en el que va d’any són 11 i 2 inspeccions, respectivament.

Per últim, Marina Cerdà ens deia que com a novetat de la reunió l’Ajuntament de Muro s’adherirà al conveni sobre Violència de Gènere.

Tot i que a Muro les xifres no són alarmants (7 casos en tot l’any 2014), pensen que és una bona manera que l’administració signe aquest acord per tenir cobertura en el tema amb altres cossos de Seguretat.

AITEX

L’Institut Tecnològic Tèxtil (AITEX) i l’empresa Manterol han desenvolupat un coixí que redueix en una mitjana del 67,6% en comparació amb un coixí convencional, la quantitat d’apnees en una nit, i en un 72,5% dels roncs. L’efectivitat d’aquest coixí, el primer amb aquestes característiques, ha estat provada a la Clínica del Son d’Eduardo Estivill, segons ha informat AITEX.

Després de més de dos anys d’investigació conjunta, l’institut i Manterol han aconseguit desenvolupar aquest coixí a partir de dos prototips, que van provar quinze pacients a la Clínica del Son. Les apnees del son són un trastorn que apareix durant les hores del son i que es caracteritza per l’oclusió temporal de les vies respiratòries en què la persona que les pateix deixa de respirar durant aquest temps. Les repercussions d’aquesta absència d’oxigen en el cos durant les hores de son poden variar depenent del tipus i grau d’apnea, que pot ser lleu, moderada o greu.

A causa de la complexitat i costós de molts dels tractaments per als roncs i les apnees, ambdues entitats van definir l’estudi i desenvolupament d’un coixí que reduís, tant les apnees fins a un nivell no perjudicial, com els roncs, menys greus, però molestos i que afecten fins al 40% de la població.

L’objectiu primordial del projecte també va ser el de realitzar una validació empírica amb pacients d’aquestes afeccions, sota metodologia clínica per professionals de referència, de manera que els resultats dels assajos realitzats fossen vinculants, comprensibles i respectats per la comunitat científica.

Les mateixes fonts han destacat que d’un 80% de pacients en nivell lleu-moderat d’apnees per hora reclutat, s’ha passat a un 93% de pacients en nivell acceptable-lleu. A més, han desaparegut els pacients amb índex d’apnees per hora (IAH) greu i s’ha reduït considerablement el nombre de pacients amb índex moderat.

El coixí redueix també el nombre de roncs per nit en una mitjana de 72,5%, comparat amb el coixí habitual de cada pacient, i disminueix més en un 81,60% de mitjana el temps roncant respecte al coixí convencional i el volum mitjà dels roncs que es donen es redueix en un 42%.

El responsable del projecte a l’empresa Manterol, José Luis Terol, s’ha mostrat molt satisfet amb el treball realitzat, ja que tot i que ha significat un gran esforç, s’ha aconseguit «una cosa que realment funciona molt bé i que serà de gran ajuda a la gent».